Eva, una escriptora de xarxes socials, va a un monestir per fer un retir espiritual. Allà, enmig del no-res, tindrà una sèrie de successos turbulents amb un dels religiosos. Quan arriba a Barcelona, decideix denunciar aquests incidents mitjançant una publicació a Internet. Aquest petit fet a les xarxes, portarà a tota mena de negociacions, reunions i conflictes. La protagonista buscarà suport en el seu àmbit familiar, però no se sentirà tan compresa com ella s’esperava.

El seu relat serà contínuament posat en dubte, jutjat i ridiculitzat.

La segona Eva parla de les dones de fusta, de totes les dones silenciades. Parla de les violències que no són físiques i que són per això més invisibilitzades encara, per la dificultat de denunciar-les. Fent un símil i un joc de miralls amb la verge Maria, amb Eva i amb les figures femenines del catolicisme, l’obra es pregunta com confiar en una mateixa quan tothom posa en dubte la teva veritat, quan tothom vol parlar per tu i per tant, et condemna al silenci.